Exposició Antoni Moyano

del 3 al 25 de novembre de 2005

Entre el pla i la dimensió ens apareixen figures i composicions moldejades per l’artista menorquí, una proposta que amplia l’espai del basitdor.


L’artista menorquí Antonio Moyano després de recórrer diverses tècniques artístiques com el realisme, el naïf, el col.lage,.. desde adolescent, actualment ha arribat a desenvolupar una manifestació plàstica que té l’ambició de trencar l’espai delimitat pel bastidor, i per tant prendre un volum respecte el pla. Es tracta de composicions que combinen el fons decoratiu amb el primer pla en volum protagonitzat per figures femenines.
A l’espai d’art Impaktes Visuals (Sant Francesc, 15) podrem veure una sel.lecció de les obres d’Antonio Moyano del 3 al 25 de novembre.

Des de que l’autor va experimentar en donar una forma al drap que feia servir per netejar els pinzells bruts d’oli, ha treballat en les possibilitats que ofereix la roba arrugada, manipulada i colorejada amb pintura acrílica fins aconseguir crear els personatges de les seves obres. Realment aquests personatges són els protagonistes, ja que el fons dóna el suport a la figura i ens ajuda a interpretar el significat del conjunt. Així doncs, els protagonistes són figures femenines, dones estilitzades que s’amaguen en vestits majestuosos i dinàmics de colors lluminosos. Aquesta incidència en representar la dona no és casual, ja que Moyano considera a la dona com “una màxima de bellesa i un ésser intel.ligent inclús més evolucionat que l’home”. Projecta varis personatges femenins que a l’inici d’esboçar-los potser tenen com a referència una dona propera, però a mesura que van apareixent adquireixen personalitat pròpia.

Veiem que totes les pintures tenen títol, element necessari per Moyano, i per tant tenim un punt de partida per la lectura de l’obra; alguns títols són molt concrets com Port rosa o The exporer que reflexen allò representat, i d’altres més lliures d’interpretació com Ballant a Venus o Astral, els quals permeten que l’espectador pensi en allò que l’autor vol expressar.

Tot i així el fet de titular les obres no deixa de ser una formalitat, i per tant el visitant de l'exposició pot emportar-se una idea més lògica o bé un sentiment no tan explícit. La intenció de Moyano és transmetre la seva visió del món a través de les arts plàstiques, tractant temes actuals com la immigració, però aquest significat és el resultat d’un procés de creació, ja que al llarg de la realització de la pintura el contingut es va construint.

Deixant a part el contingut de les pintures, tenim present que el centre d’aquesta mostra són les figures femenines sorgides de teles rebregades, les quals tenen tanta presència que per si soles, ja resulten interessants. Aquestes figures en realitat són fruit de l’atzar, ja que els draps bruts que no tenien cap valor s’han convertit en personatges esvelts i atractius.
Així veiem que la improvisació és una eina molt vàlida, però no ho hem d’entendre com un fet totalment casual, ja que per arribar a aquest resultat improvisat hi ha un treball al darrera. Moyano també utilitza objectes quotidians com sandàlies o ampolles, i canvia la seva funció habitual per formar part d’una composició pictòrica, tal com van experimentar en el moviment artístic Dada als anys 20, traient els objectes de seu context, recurs que podríem incloure dins del treball d’improvisació.

El reciclatge de materials ha esdevingut l’instrument principal en les creacions de Moyano aportant visions imaginàries on podríem dir que la dona és elogiada com una deessa.

Anna Farrés