Exposició:Matilda (Laia Pampalona)

Il·lustracions en quadres, anells, arrecades, postals... de l'1 al 30 de setembre de 2005

Matilda. Aquest nom ens pot resultar graciós ja que no és gaire usual, i per això mateix ja ens crida l’atenció; en pensar qui es pot amagar darrera aquest nom ens imaginem una senyora d’edat avançada, una mascota, una nina de drap,.... però en la realitat aquest nom correspon a un projecte comú de dues artistes sabadallenques: la Cristina Brossa i la Laia Pampalona. La intenció que tenen és treballar conjuntament temes de disseny gràfic, il.lustracions, projeccions, videoinstal.lacions, i segurament un llarg etcètera degut al gran entusiasme en què ha nascut el projecte Matilda.

Durant tot el setembre podrem veure una mostra del treball de la Laia Pampalona, una de les components de Matilda, a l’espai d’art impaktes visuals: il.lustracions gràfiques acompanyades d’anells, arracades i postals.
Si fem un cop d’ull a l'exposició ens pot semblar un caos de formes i de colors, però en visualitzar amb atenció cada una de les obres, entrem en un món il.lusori que ens presenta primers plans d’uns personatges que no ens deixen indiferents pel seu minuciós detall i per les seves múltiples expressions.

Els rostres dels personatges semblen sorgir del fons ornamental, de manera que es crea una fusió entre la pròpia figura i l’espai on està representada. Degut a aquesta fusió les figures són planes, és a dir que no tenen volum ni perspectiva tal com a la pintura realista, i adquireixen un tractament molt gràfic que ens recorda l’estètica del Pop Art, també degut a l’ús de colors primaris (vermells, blaus, grocs). Els grans traços de pintura acrílica

en el segon pla es combinen amb el puntillisme dels estampats i la subtilesa dels contorns. Sembla que tota l’ornamentació treballada amb tan detall sigui infinita; els cercles, les flors, les línies, els punts,.. omplen tota la superfície i deixen entreveure els personatges.

Passejant per l’exposició ens anem creuant amb tot tipus d’expressions que ens poden despertar sensacions ben diverses: la ingenuïtat, la innocència, la rebel·lia, la sorpresa,... Doncs no són personatges imparcials i per la seva aparença sembla que no siguin del món real, més aviat d’una realitat fantàstica que podria provenir de la imaginació de la Matilda, d’una imaginació d’una nena de mirada innocent però que amaga un caràcter entremaliat.
Aquesta dualitat és la idea que segueixen les dues components de Matilda, pensant en una nina de drap que darrera la seva tendresa s’oculta una part més trapella. De fet aquests personatgets no s’allunyen tant de la realitat, ja que ens mostren tal com som nosaltres mateixos, és a dir reflecteixen les dues cares d’una mateixa moneda, l'amable i la més turbulenta.

L’exposició de la Matilda és com l’aperitiu d’un gran àpat que pot arribar a ser memorable.

Anna Farrés