back

She took down a jar from one of the shelves as she passed; it was labelled `ORANGE MARMALADE', but to her great disappointment it was empty:  she did not like to drop the jar for fear of killing somebody, so managed to put it into one of the cupboards as she fell past it. 

ALICE'S ADVENTURES IN WONDERLAND      .................................................Lewis Carroll


Marina Ramoneda és en aquest conte una Alícia desorientada, cercant a la intempèrie una casa a la seva mida. De cases en troba moltes: una ciutat sencera, cases sense portes ni finestres, cases gàbia i cases niu, cases compactes i cases mòrbides. Cases impossibles.

Si la Marina és l'Alícia que tan aviat rebenta parets i ha de treure el cap per la xemeneia com es troba perduda i petita sota un sostre massa alt, l'Eduard Finestres és el gat sorneguer que la mira, somriu i desapareix.

Amb el projecte Casa, el tàndem Ramoneda-Finestres treballa per primera vegada de manera conjunta. No és casualitat que s'hagin descobert. A tots dos, artistes indisciplinats, els uneix l'interès vers l'espai habitable, vers la ciutat i el  terrain vague. Junts són capaços de construir minucioses cases de fil d'or o de cremar la ciutat mentre fugen corrents, divertits, agafats de la mà.

En aquest projecte la Marina parteix de la peça Mi casita bonita, presentada per primera vegada en la seva penúltima exposició, Ratoncito feroz (MX Espai, Barcelona, maig 2006), i crea tot un imaginari entorn de la casa com a concepte múltiple: "La casa és." Manté la seva tècnica predilecta, el treball amb teixit, però incorpora nous materials als habituals: tela d'asfalt i malla metàl·lica.

L'Eduard pren l'essència dels cossos, dels objectes quotidians i de les situacions diàries, els desmembra, els transforma i els reconstrueix a través del so.

"Casa" és un projecte comú. Un recorregut oníric de formes ingènues i sinistres. Un conte a quatre mans de final feliç i regust amarg.

...............................................Maria de Vallibana

**CASA** una exposició de
Marina Ramoneda, escultura,
i Eduard Finestres, abstracció sonora

expo del 2 al 10 de febrer del 2007
Inauguració: divendres 2 de ferbrer
de 19 a 22'30h

Eduard finestres Quintana. Nascut a Cabrianes fa 31 anys, fill de Pepet i Marieta dins d´un portal, com els bons. La seva trajectòria artística, comença quan la seva mare decideix apuntar-lo a cant coral, dibuix, arts plàstiques… amb 8 anys.
La percepció de la realitat no concretada, fa que comenci a experimentar musicalment. Són fruit aleshores de diverses personalitats amb format dj. Dins de la destrucció sonora, comença a fer els primers contactes amb caràcter molt experimental, dins de festivals undergrounds i festes oníriques.
Actualment fa de cambrer.

Marina Ramoneda Tuset. Ja indisciplinada, neix a Barcelona per casualitat. Estudia dibuix a l’escola Acai de Sabadell i Arts plàstiques a l’Escola Massana. Actualment fa de trapezista per la facultat de Belles Arts de Barcelona on s’ha especialitzat en escultura. El seu treball és un híbrid entre la idea i les arts aplicades. La construcció d’espais sinistrament íntims, femeninament pertorbadors… la transformen en una Alícia al País de les Meravelles, qui no es reflexa en els miralls.

MARINA RAMONEDA & EDUARD FINESTRES