impaktesvisuals•ExpoCaputxetaVermella

La Caputxeta Vermella
de Charles Perrault
del 4 al 30 de juny de 2009

Reflexions
Aqui van unes quantes reflexions sobre la versió de Perrault de 1967, la primera versió escrita, provinent de la literatura de tradició oral.
Introdueix la moralitat a la història:

Moraleja
Aquí vemos que la adolescencia, en especial las señoritas, bien hechas, amables y bonitas no deben a cualquiera oír con complacencia, y no resulta causa de extrañeza ver que muchas del lobo son la presa. Y digo el lobo, pues bajo su envoltura no todos son de igual calaña: Los hay con no poca maña, silenciosos, sin odio ni amargura, que en secreto, pacientes, con dulzura van a la siga de las damiselas hasta las casas y en las callejuelas; más, bien sabemos que los alagadores entre todos los lobos ¡ay! son los más fieros.

El missatge es dirigeix a instruir a les jovenetes sobre com funcionen les regles socials del control de la sexualitat, ja que elles no saben “lo perillós que és parar-se a escoltar a un llop”. Perrault construeix així un conte sobre la seducció, en el que el llop actua com a temptador dels plaers front a la necessitat de repressió de les jovenetes. La Caputxeta Vermella de Perrault no és una nena, és una jove que ja té la menstruació, per tant, que ja pot mantenir relacions sexuals. La caputxa representa la menstruació (la regla).
Imposa el tema de la violació sobre la versió popular, de manera que es substitueix la por de la Caputxeta Vermella a ser devorada per la por a ser violada.
La visita de l’àvia no és la veritable missió de La Caputxeta, sino que ella es dirigeix a una trobada íntima amb el llop. Al bosc hi ha caçadors (homes rivals al joc de la seva seducció) que amenacen al llop a no dur a terme el seu desig i per tant prefereix que ocurreixi a casa de la seva àvia, així primer devora a una i després a l’altra.
Al pensar amb La Caputxeta Vermella amb la mentalitat d’aquella època patriarcal i tant dura de la vida dels pagesos, hem de entendre la visió que va voler transmetre Perrault quan parla de que ella és la culpable del què li passa, de la seva falta de control, ja que desobeeix l’advertència de la seva mare a no sortir-se del camí, ni de que sigui tant curiosa parant-se a recollir floretes ni a parlar amb estranys, ja que dóna peu al Llop a propasar-se amb ella ja que així li fa entendre. Queden així els homes exculpats de les conseqüències dels seus desitjos sexuals perquè son les dones qui els provoquen.
Aquesta mentalitat tant masclista de l’època va començar a tenir les seves crítiques feministes més modernes ja que el conte ensenya a les donetes a amagar els seus desitjos i a abandonar l’aventura (el bosc on viu el llop) per restar en l’espai de la casa, propi de les dones indefenses.
La producció de contes no discriminatoris i literatura políticament correcte no es va donar ins els anys 80 dels S.XX.